BaM participa a la jornada /Cap a un nou model de Governança


Ajuntament Cap a...

 

BaM ha sido invitado a participar a la jornada organizada por el Ayuntamiento de Barcelona Cap a un nou model de Gorvernança que tuvo lugar el día 9 de octubre:

“Benvolgut, benvolguda,
El passat mes de juliol em vaig posar en contacte amb vosaltres, com a membres del Fitxer d’entitats , per informar-vos que el proper 9 d’octubre l’Ajuntament de Barcelona organitza la jornada Cap a un nou model de governança.
Volem que aquesta jornada sigui un espai de trobada per analitzar, reflexionar i proposar solucions a la crisi de la política, entesa com a la distància que hi ha entre l’administració i els ciutadans. També volem que l’encontre propiciï el coneixement i l’intercanvi d’experiències que ofereixin respostes als reptes actuals de la participació ciutadana.
Com bé sabeu, estem davant d’una època de canvis, que fan sorgir nous moviments socials i noves maneres de relació entre la ciutadania i l’administració. És un repte, però també un deure, obrir canals de comunicació entre societat i govern, per tal de recuperar la confiança. Els governs hem ser capaços de comprendre i interioritzar allò que ens transmet la ciutadania i aplicar-ho en l’elaboració de les polítiques públiques.”

Aquí el texto resumen redactado por Toni Solanas que participó al debate:

> Participants taula rodona: Jaume López (J.L.) / Ada Colau (Ada) / Muriel Casals (M.C.) / Ángel Castiñeira (A.C.).

J.L. : Estem en moment d’impàs, hem avançat en el com, però falta contaminar les administracions. Cal repensar com donar valor afegit a processos que són complementaris. Valor afegit respecte a si la decisió s’hagués produït sense la participació, i això no sempre passa. Si l’Ajuntament diu als veïns, trobarem una solució, la pregunta a fer és: a qui representa l’ajuntament?

Ada : Estem en crisi política. Participar per a què? Per avançar en democràcia que garanteixi la representació ciutadana. El que cal és participar en el consell d’Administració del Banc de Santander i similars, que són qui mana, que són qui ha decidit que en aquest país no hi ha d’haver política de lloguer d’habitatges.No a la participació com a concessió, sinó participació que surt de baix, cap a dalt.

M.C. : Òmnium cultural neix el 1961; vol salvar els mots per salvar el país, ara cal salvar el país per poder salvar els mots. La participació llavors era molt individual, de grups petits, ara cal obrir els col·lectius i construir estructures d’estat per millorar la qualitat democràtica.

A.C. : 1. -Està canviant la noció de participació, es poden senyalar 4 tipus: l’indignat; l’implicat; el compromès i els líders. 2.- Les regles del joc impliquen la participació de grups auto organitzats. 3.- Han variat les formes de participació: cooperació entre ciutadania i administracions fins a competició entre les dues, d ela crítica de la ciutadania a l’intent de fagocitació d’aquestes per part de l’administració. 4.- S’accentuen 4 dimensions: l’econòmica-financera; l’ètica-política; contra la repressió policial i la nacional i cultural; les dues darreres més a Catalunya que a Espanya. 5.- Tot plegat genera canvis: en els partits polítics, entre el vincle entre entitats i institucions i –en alguns països- noves fórmules transversals.

Moderador : Què falla?

J.L. : L’encaix entre la ciutadania i les administracions, porten lògiques diferents. Com fer que les dues legitimitats sumin?. L’escala reforça el nivell local. S’ha passat dels NIMBYS a les propostes.
Ada.: Ara, qui ho decideix tot és el poder econòmic. La pregunta pertinent ara és per tant com la ciutadania + les administracions s’enfronten el poder econòmic. Altra pregunta és Qui pot participar? Perquè quan algú passa gana no pensa en participar, l’administració ha de recollir aquestes veus. També han de participar els sense papers. Cal una desobediència social massiva. El cas palau va ser una mostra de males pràctiques denunciades, de com l’elit s’apodera dels bens comuns. A qui li interessa la confrontació entre l’administració i la ciutadania?

M.C. : Falla la relació entre representants i representats. El camí no és la desconfiança sistèmica. No cal ser un heroi per representar a la ciutadania. Cal trobar el punt entre la col·laboració, l’impuls i la crítica a l’administració. Òmnium, al principi va fer una tasca de suplència (ensenyar català als mestres). No volem que els lobbys manin.

A.C. : Fallen el temps, els ritmes i les lògiques. 1. El temps: Ens diuen “calma” i nosaltres tenim pressa. Els polítics pensen en el temps del calendari electoral, la gent amb problemes en la setmana que bé (Aquí Ada respon que al tanto que la ciutadania pensa també en el llarg termini, més que els polítics). Bismark deia que l’estadista és el que pensa en el segle següent. Hi ha lògiques jurídiques, administratives, en la lògica els ciutadans s’ha de resoldre ja, ara. 2. Els ritmes: les plataformes i xarxes socials enriqueixen els processos alhora que acceleren la participació. Als anys 20 apareix la primera ràdio i paral·lelament les sufragistes americanes es fan sentir. (les majories silencioses, ara que se’n parla molt, no participen, són indiferents). 3. Les lògiques. Tenim el problema de les majories absolutes. La tradició lliberal va posar límits perquè no passés el Corró.

M.C. : Falta educació musical que ensenya el sentit del ritme, se sap quan s’ha d’accelerar o fer un tempo lent.

J.L. : Hi ha exemples de que la lògica comunal ajuda a les administracions a enfrontar-se al poder econòmic (exemple aigua a Bolívia). Ja sabem que a les assemblees la presa de decisions és lenta. Posa exemple d’una associació del Poble Nou on és ell: www.femrambla.es http://femrambla.wordpress.com/ A l’administració cal valorar moltes persones, el que falla són les regles del joc. A vegades una acció millora una situació però de manera indirecta, com per exemple la transparència en la informació.

Ada : Quan s’arriba al centre del poder real la cosa es desinfla. És quan trobem els problemes reals. Ara però hi ha més possibilitats que mai, els recursos hi són.

A.C. : Tenir voluntat col·lectiva no vol dir tenir intel·ligència col·lectiva, per exemple el fracàs a Copenhaguen de la cimera del canvi climàtic. Un acolla de gent intel·ligent no sempre treuen un resultat òptim. El tema clau és l’organització i compartir competències.

M.C. : Fora convenient posar el focus en els que han fet be les coses (a més de criticar)

Ada : Hauríem de fer autocrítica social, ens hem deixat portar a la confusió entre el que és estat de benestar i societat consumista. S’ha acabat el delegar, cal incidir més. El poder és un entramat de poder polític, econòmic, judicial i mediàtic. Mentre hi hagi poder hi haurà abús de poder.

A.L. : Cal reforçar l’àmbit local. H ha avenç en els processos de decidir ex. ANC, forat vergonya. S’han de superar les assemblees perquè les domina el que te més temps per perdre.